dissabte, 8 d’octubre del 2011

La tercera poma (o el meu adéu a Steve Jobs)


A hores d’ara, tres dies després de la seva mort, potser ja no té massa sentit parlar d’Steve Jobs i de la influència que ha tingut a l’hora de canviar per sempre la informàtica i les comunicacions personals. Tot i així, sento que n’he de dir alguna cosa.

Poques hores després de la seva mort, algú comentava al Twitter que hi ha hagut tres pomes importants a la història de la humanitat: la d’Adam i Eva, la d’Isaac Newton i la que és el símbol de l’empresa que Jobs va co-fundar al garatge de casa seva ara fa 35 anys. Tothom el recordarà per haver estat l’inventor dels ordinadors Macintosh (els primers amb gràfics en pantalla i ratolí en comptes de la “pantalla negra”), del reproductor musical iPod, del telèfon mòbil iPhone o de la tablet iPad, però potser el millor que mai va fer Steve Jobs va ser tornar a Apple l’any 1997 i rescatar-la de la deriva en que navegava des que el van acomiadar el 1984. Jobs i el seu geni creatiu van convertir a l’empresa de la poma mossegada en la de major capitalització bursàtil del món. Només una dada: fa 10 anys una acció d’Apple valia 9 dòlars; avui en val 376.


Molts fanàtics de la tecnologia trobarem a faltar les seves presentacions dels nous dispositius, sempre envoltades d’un secretisme que encara les feien més atractives, i amanides amb aquella cosa que no es compra ni es ven, sinó que senzillament es té o no es té, i que rep el nom de carisma. Jobs en tenia a cabassos, i només cal veure la presentació del nou iPhone 4S per adonar-se que Tim Cook no és Steve Jobs. La seva absència obre un interrogant enorme sobre el futur de l’empresa: continuarà sent igual de pròspera i creativa? Continuarà mostrant el nivell d’inventiva que tenia?

Ens ha deixat un geni modern, un innovador incansable, un revolucionari, un visionari de la tecnologia, l’inventor més gran des de Thomas Edison (o això diu Steven Spielberg), posseïdor d’un instint infalible per saber què volen els consumidors, creador d’uns aparells tremendament atractius i amb una simplicitat d’ús que gairebé espanta, i que inevitablement ens fa pensar allò tan típic de “per què no se m’haurà acudit a mi, això?”.

Més que un home de negocis o un inventor, Steve Jobs és, ara i per sempre, una icona que transcendeix l’àmbit purament tecnològic. Sempre tindrem el dubte d’on hagués pogut arribar si el càncer no se l’hagués endut prematurament amb només 56 anys, què hagués fet en el futur amb la seva imaginació sense fronteres. Ens queden les seves més de 300 patents i la seva filosofia de vida, plasmada en frases com ara “si vius cada dia com si fos l’últim, algun dia encertaràs” i “el teu temps és limitat, no el menyspreïs”. Descansi en pau.

5 comentaris:

  1. Doncs què vols que et digui. Tot el que dius és veritat i és un personatge admirable, un crack pel que fa a creativitat i capacitat de superació. Sobretot em sembla molt impactant el seu famós video de Stanford, que m'hauria agradat veure citat (i que afegeixo com a enllaç). Impactant, pel que fa a la seva trajectòria i determinació. Però potser ara se n'està fent un gra massa, no? Sembla que si no tens un iPhone d'última generació i totes aquestes mandangues que inunden el planeta ets un pària. Total, per passar-te el dia xatejant i perdent el temps amb jocs estúpids? I pagant unes quotes mensuals de telefon que si t'ho pares a pensar són una autèntica barbaritat, tot i que ara sembli el més normal del món. Fins i tot els que no han tingut un Mac ni un Apple ni res d'això en sa vida ara lamenten tan gran pèrdua... mentre al tercer món la gent es mor de gana aquí anem posant la lletra "i" al davant de les paraules, que queda molt guai. El consumisme irreflexiu és, entre altres factors, el que ens ha portat a la crisi actual. Quina societat consumista tan patètica. Que adorem els venedors enlloc d'analitzar les nostres veritables necessitats em sembla molt trist. M'agradaria veure qui se'n recorda d'ell d'aquí 10 anys.

    ResponElimina
  2. Albert, els temes que toques al teu comentari donarien per fer un article independent (no ho descarto), i tens tota la raó: les necessitats creades, l'ús (o el mal ús) que es fa de la tecnologia, el consumisme irracional, la presumpta necessitat d'estar sempre "a l'última" per no quedar gairebé marginat, etc. Coincideixo totalment amb tu.

    Però la intenció d'aquest meu escrit era senzillament mostrar la meva admiració per la inventiva, la imaginació, la visió de futur i la capacitat de superació que tenia l'Steve Jobs. Res més.

    ResponElimina
  3. Tony, la meva resposta d'ahir ha desparegut.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails